Xang

Bon jan i humil, en Xang, a escala argumental, no és més que un amic íntim d'en Tintín que, estrictament, no aporta res més a les aventures que el seu companyonia. Però és quan coneixem la inspiració que va portar a Hergé crear-lo, entenem l'importància d'aquest jove xinès.
Quan Hergé estava preparant El Lotus Blau, tan ell com l'abat Léon Gosset, estaven preocupats per no retratar als xinesos a partir dels prejudicis i els tòpics que els europeus tenien del llunyà país oriental, tal com havia succeït amb uns botxins xinesos a Tintín al país dels soviets i Tintín a Amèrica.
Per a evitar això, l'abat va posar en contacte a Hergé amb un jove estudiant d'art, en Tchang Tchong-jen, que de seguida va esdevenir íntim amic del dibuixant belga, i va col·laborar estretament amb ell per realitzar l'àlbum El Lotus Blau. Ja que a més a més d'aconsellar-lo per evitar els prejudicis abans esmentats, va realitzar tasques de traducció dels cartells i dels diàlegs que havien d'ésser en xinès.
La importància que va tenir l'aparició d'en Xang i d'en Tchang, no va ser tan sols per aquesta aventura, sinó que va fer que Hergé es replantegés la seva forma de preparar la documentació per l'aventura, va ser a partir d'aquest àlbum que les aventures de Tintín va augmentar en realisme, fent més creïbles les aventures del jove reporter.


La rellevància del personatge també es veu clarament a Tintín al Tibet, ja que en plena crisis personal, Hergé va crear una de les aventures més personals de tota la col·lecció, fent reaparèixer un dels personatges més reals de tots els creats pel dibuixant belga.
És a dir, que el jove xinès que Tintín salva del Yang-Tsé a El Lotus Blau, escanyolit i desvalgut, que més tard sabem que estudia a Londres, va marcar un abans i un després a les aventures del jove del reporter i en la vida d'Hergé, ja que l'amistat que van mantenir el dibuixant i l'escultor va durar fins a la mort del primer.

Primera aparició: El Lotus Blau (1936, 1946)