Serafí Llantió

Al llarg de la vida de qualsevol de nosaltres sempre ens hem topat amb aquell individu, home o dona, que és pesat per naturalesa. No saps ben bé per quin motiu, hi ha quelcom en ell, la seva forma de vestir, la seva forma de parlar, de tractar-te, etcètera, etcètera, que et causa un gran enuig. Doncs Hergé va aconseguir l'impensable, reunir totes aquestes «magnífiques» qualitats en un sol personatge, en Serafí Llantió.
Hergé, un home elegant, seriós i calmat, va crear el seu oposat, un pesat venedor d'assegurances, mal vestit, amb mal gust, pelma, amb una família odiosa, poruc, xerraire i tafaner, que cada vegada que obre la boca fa que qualsevol que tingui al voltant —sobretot el Capità Haddock— s'enfili per les parets desitjant fer-lo fora de casa.
Malgrat l'odiós del personatge, i segurament per ser tan empipador, després de la seva primera participació, a L'afer Tornassol, no fa més que reaparèixer per posar-se allà on no el demanen, intentant vendre les seves «extraordinàries» assegurances al primer que es creui en el seu camí.
Hergé el va descriure com el «prototipus del mal gust», ja que a més de pesat, tractava a tothom amb excessiva familiaritat, portava la clenxa al mig, el bigoti mal pentinat, i, el que l'autor més detestava, portava a la vegada cinturó i tirants, assegurat «a tot risc», como probablement en Serafí es justificaria.


Una de les poques ocasions en què aquest personatge és d'alguna utilitat, és quan inesperadament apareix en mig de la selva de San Teodoro, a Tintín i els "Pícaros", on la seva comparsa de carnaval és utilitzada pels rebels del General Alcàzar per apoderar-se del govern de la república sud-americana.
Encara que mai va tenir una importància cabdal als arguments de les aventures de Tintín, la faceta còmica del personatge el va fer esdevenir un element secundari però habitual en aquestes, sobretot per a les escenes introductòries o en els finals.

Primera aparició: L'afer Tornassol (1956)