Rastapopoulos

Elegant, amable, ben parlat i cortès són les característiques més destacables de la faceta pública de Roberto Rastapopoulos, Marqués de Gorgonzola, un productor de cine i empresari, que, malgrat tenir èxit en els seus negocis té una cara oculta, és el «Geni del Mal».
Rere la simpàtica aparença d'un empresari calb, amb monocle i bigoti repentinat, en Rastapopoulos articula els engranatges de les xarxes criminals més grans del món, líder dels traficants d'opi, cap dels traficants d'esclaus, lladre de prototips d'avions i d'obres d'art, sempre troba una forma o altra d'enriquir-se saltant-se la llei.
Des de la seva primera aparició a Tintín a Amèrica, on no articula paraula, fins al misteriós Endaddine Akass de Tintín i l'Art-Alfa, en Rastapopoulos ha esdevingut l'arxienemic del reporter belga, sobretot perquè el jove periodista no ha fet més que esgarrar-li els plans cada cop que es veuen.
Malgrat això, Hergé sempre va demostrar un afecte pel seu malvat, fins al punt de convertir-lo en un pobre diable, a qui els plans sempre li surten malament. A Vol 714 a Sidney, el noble empresari elegant i calculador, es transforma en un lladre poca-solta que no fa més que enrabiar-se i fer-se mal, i acaba l'aventura amb tota la roba ben esparracada.
Una de les peculiaritats del personatge és que és indestructible, cau per un penya-segat, és detingut, és enfonsat al mig del mar, és abduït per un ovni, però sempre torna. Com els grans malvats de la cultura popular, Rastapopoulos és un home amb tots els recursos per tornar una i una altra vegada per intentar fer triomfar el mal sobre el bé.
Ni en Boris, ni Sponsz, ni Al Capone, ni Ben Salaad, ni el General Tapioca, ni el Yeti, ni cap dels altres malvats que apareixen a les aventures de Tintín a fer sobresaltar al reporter com ho fa en Rastapopulos cada cop que apareix d'esquena al lector donant ordres.

Primera aparició: Tintín a Amèrica (1932, 1946)