Professor Tornassol

Des de l'inici de les aventures de Tintín, Hergé va tenir el desig d'incloure a un savi, un home amb coneixements científics. En diverses ocasions ho va fer, i en totes elles l'aparició d'un savi porta a en Tintín a endinsar-se a una nova aventura, però tan sols un d'entre tots ells va aconseguir establir-se a les pàgines dels seus àlbums, el professor Silvestre Tornassol.
Inventor, físic, químic, i un llarg etcètera, fan d'en Tornassol el científic més complert que hagi passat mai per les aventures d'Hergé, i a la vegada ha estat el més decidit en quedar-se. Des d'un principi, malgrat el desinterès que mostren en Tintín i el capità, el professor no para d'insistir en què necessiten el seu invent, un submarí de butxaca, el rebutgen, però ell es cola com un polissó junt amb el seu invent, i al final resulten tots dos ben útils, ja que és gràcies al professor que el capità pot viure al castell dels seus avantpassats, perquè en Tornassol amb els diners de la patent del seu submarí compra el Castell del Molí.
Però les particularitats del professor no es resumeixen en el fet que es un gran científic, sinó que també és despistat i sord, encara que ell diu que és una mica dur d'orella. Gràcies a la seva sordesa, Hergé va poder ampliar el repertori de gags que apareixien a les pàgines de Tintín, ja que els errors dels Dupondt i les enrabiades del capità començaven a repetir-se. Tot tipus de malentesos són provocats per aquest petit i prim savi, fent que el lector es diverteixi amb les rèpliques amb el capità, convertint-los en una mena d'«estranya parella».
El model que va fer servir Hergé per a en Tornassol va ser el físic Auguste Picard, un suís que va donar classes a la Universitat Lliure de Brussel·les. D'aire despistat, inventor empedreït, Picard no compartia amb Tornassol la sordesa i l'alçada —ja que era un home de quasi dos metres—, però si la passió per la ciència que el va portar a convertir-se en l'home que més amunt va anar i més es va enfonsar a l'aigua, mitjançant els seus propis invents.
El barret i l'abric verd, el coll de la camisa dur, el paraigua i el pèndol han fet d'aquest home un referent, no pas de la moda, però si de la ciència, ja que en Tornassol es va avançar notablement al seu temps, primer amb el submarí i més endavant amb el coet lunar, segurament, el projecte més gran que mai ha realitzat.

Primera aparició: El tresor de Rackham el Roig (1944)