Tintín i l'Art-Alfa

El 3 de març de 1983 Hergé va deixar al seu fill predilecte, la seva mort va ser plorada per molts, però en Georges va passar a millor vida deixant la seva última feina a mitges, Tintín i l'Art-Alfa mai va conèixer el final. Bob de Moor i d'altres membres dels Estudis Hergé van voler acabar la darrera aventura del seu mestre, però Fanny, la vídua d'Hergé i propietària dels drets de l'obra del seu marit, va preferir que quedés inacabada, ja que tenien por que elements externs influïssin en l'obra que encara estava en les fases preliminars. El 1986 es va realitzar una primera edició d'aquesta aventura, per una banda hi havia una reproducció dels dibuixos deixats per Hergé, i per altra una transcripció dels diàlegs semblant a una obra teatral. I el 2004 es va fer una nova edició on les dues parts s'integraven en una sola donant com a resultat l'àlbum de les característiques d'una altra aventura.
La Castafiore torna a Molins de Dalt, per evitar-la, el Capità Haddock va a donar un tomb per la ciutat on descobreix una galeria d'art contemporani però ha sortit del foc per caure a les brases, ja que la cantant també hi és. Després de conèixer al director de la galeria i a un important artista, Ramo Nash, especialitzat en l'Art-Alfa, el capità és entabanat per comprar una H de plexi-glaç que, com ell mateix no para de repetir, no serveix per a res. Poc després d'això el director de la galeria mor en un misteriós accident de cotxe, de la mateixa manera que uns altres especialistes en art, llavors en Tintín comença una investigació que el porta a mirar una mena de secta liderada per Endaddine Akass, un enigmàtic personatge que sembla tenir contactes en totes les esferes. La pista d'Akass els portarà a fer el seu primer viatge a Itàlia, concretament a Ischia, una illa prop de Nàpols.


La gran part dels especialistes en l'obra d'Hergé asseguren que aquesta hauria pogut esdevenir la millor aventura de Tintín, ja que el traç viu i una línia argumental clara havia sigut recuperada per l'autor, que havia estat sense inspiració durant molt de temps. Malgrat això, tot el que es pugui dir és paper mullat, ja que Hergé mai va acabar la seva última aventura, a més a més la vinyeta en què va deixar de dibuixar ens mostra un Tintín sent port cap a una mort segura. Hauria sobreviscut? Aquesta és una cosa que no sabrem mai, però d'aquesta manera la llegenda del reporter belga té un final digne de la resta de les seves aventures.
Un dels misteris del que més s'ha parlat és l'autèntica identitat d'Endaddine Akass, alguns diuen que es tracta de Gibbons (El Lotus Blau) d'altres d'en Rastapopoulos, sent aquesta la solució més probable, encara que mai ho sabrem.
Val a dir que malgrat que ni Hergé ni cap dels seus col·laboradors habituals va acabar aquesta aventura, és una de les que s'han fet més pastiches, sent el d'Yves Rodier el més famós i el més ben considerat pel mateix Bob de Moor, que va arribar a donar suport al dibuixant canadenc per a què aquesta adaptació fos publicada per l'editorial Moulinsart.