Tintin et les Oranges bleues

La parella de guionistes formada per André Barret i Rémo Forlani, tres anys després de Tintin et le mystère de la Toison d'Or van realitzar el guió de la que seria la segona pel·lícula amb actors reals del personatge belga. En aquesta ocasió, després d'escriure un llibre sobre la fam, el Professor Tornassol no para de rebre cartes i paquets proposant-li tot tipus de nous experiments, però només un atrau el professor, una taronja blava enviada per l'investigador espanyol, en concret valencià, el Professor Zalamea. Però la mateixa nit després de rebre un exemplar d'aquestes magnífiques taronges, que a més de ser blaves, brillen, algú entra i se'n du el prodigi, fent que en Tornassol marxi cap a València, acompanyat per en Tintín i el Capità Haddock. Allà descobriran que el Professor Zalamea ha estat segrestat, i poc després l'acompanyarà el pobre Tornassol. En Tintín i en Haddock no dubtaran en salvar al seu amic i descobrir qui s'amaga darrera el misteri de les taronges blaves.
La realització del film recau en el francès Philippe Condroyer, que no va dubtar en recuperar el que ja va ser Tintín en la seva primera aventura real, Jean-Pierre Talbot, per protagonitzar aquesta pel·lícula de poc més d'una hora, junt amb actors de cert renom en el cinema francès com Jean Bouise en el paper del Capità Haddock, i l'espanyol Félix Fernández com a Professor Tornassol.
Un dels principals problemes, deixant de banda la baixa qualitat argumental, és la caracterització dels personatges, des d'en Tintín, reconvertit en una mena de jove aventurer sense gaires llums, fins als Dupondt, vistos com una mena de pallassos de circ, sense mirar al Capità, clarament un borratxo una mica curt de gambals, fan que el que hagués pogut ser un excel·lent principi per les adaptacions del còmic al cinema, es va convertir en un motiu per no fer-ho. Això sorprèn, sobretot quan es descobreix que un dels adaptadors és el creador de l'Astérix, René Goscinny.


Hem de tenir en compte que tant aquesta com l'anterior pel·lícula són més aviat pobres adaptacions cinematogràfiques, fet que va motivar que algú no s'atrevís a realitzar un altre film d'en Tintín fins gairebé cinquanta anys després. Aquesta producció franco-espanyola, clarament dirigida a un públic molt jove, va ser rodada entre Gandia i Xàtiva, amb una gran presència d'actors espanyols, així com un exèrcit de nens, probablement locals, ambdós fets, sens dubte, condicionats per la productora espanyola.
Val a dir que, malgrat ser una pel·lícula d'en Tintín, la seva pobra qualitat, tant artística com argumental, fa d'ella una manera d'infravalorar els personatges creats per Hergé. Encara així, hem de tenir un cert respecte pel film, per ser un intent, encara que no gaire encertat, de portar Tintín al cinema.

T.O.: Tintin et les Oranges bleuesDir.: Philippe Condroyer. Guió: André Barret, Rémo Forlani, Philippe Condroyer, René Goscinny. Prod.: André Barret, Robert Lafont. Int.: Jean-Pierre Talbot, Jean Bouise, Félix Fernández, Ángel Álvarez, Max Elloy. Any: 1964.