Tintín al Congo

En Tintín torna a acomiadar-se dels belgues per emprendre un nou viatge per explorar el desconegut continent africà, en concret, i encara que no es mencioni, el Congo belga. Amb la missió de portar imatges i acostar el continent als belgues, de seguida es veurà involucrat en els negocis dels mafiosos americans, que volen dominar el comerç de diamants. Per evitar que en Tintín aconsegueixi espatllar els plans d'aquests malfactors, envien a en Tom per a què se'n desempallegui.
Si Tintín al país dels soviets ja va tenir, i encara té, moltes controvèrsies, en això es veu clarament superat per Tintín al Congo, on el racisme, el colonialisme i la violència animal són els principals protagonistes. La superioritat d'en Tintín, com a home blanc, durant tota l'aventura vers els africans, deixa ben clara la posició que tenia cada individu en el món colonial. En moltes ocasions en Tintín adoctrina als indígenes, fins i tot els més grans i líders dels pobles, encara que ell és clarament un adolescent. A més a més, hi ha un episodi on es mostra la suposada importància de les missions cristianes on se civilitzava als «negres».


Per altra banda, però seguint amb el mateix tema, són més que clares les connotacions racistes en moltes situacions, sent més que evidents. Finalment, l'element que acaba arrodonint la controvèrsia entorn de aquest volum, és la violència vers els animals. En diverses ocasions Tintín mata animals de les formes més cruels possibles encara que sigui per error, com quan mata a sis gaseles pensant-se que és una sola. En aquest sentit, dues de les escenes més criticades són en les que Tintín mata un mico per vestir-se amb la seva pell i salvar en Milú, i quan fa explotar un rinoceront sense cap necessitat amb dinamita.
Tots aquests elements van portar molts inconvenients, ja que en diverses edicions, com les alemanyes o les angleses, aquestes escenes es van modificar o eliminar, però quan no era possible es va arribar al punt de prohibir la publicació o catalogar-la per adults, portant encara més controvèrsies.


En un altre ordre de coses d'un caire més anecdòtic, en l'edició revisada i refeta d'aquest volum, malgrat que no succeeix en l'original, apareixen en Dupond i Dupont entre les persones que s'acomiaden d'en Tintín, entre les quals també apareixen dos personatges creats per Hergé, Quico i Flupi.