L'illa negra

Mentre passeja pel camp, en Tintín descobreix un avió que té una avaria, però quan es disposa a ajudar, els aviadors es desfan d'ell amb un tret. L'endemà al matí, els detectius Dupont i Dupond el passen a visitar i l'informen que l'avió avariat, s'ha estrellat a Eastdown, Anglaterra. En contra de les recomanacions dels doctors en Tintín emprèn un viatge a Anglaterra per esbrinar que s'amaga darrere d'aquest atemptat, però sembla que qui hi hagi darrere es vol desempallegar del reporter a totes passades, ja que la seva fama de caçador de delinqüents el precedeix. Aquesta investigació, mentre és seguit de prop pels Dupontd, el portarà de Sussex a Escòcia rere la pista d'uns falsificadors de bitllets.
L'illa negra és la setena aventura de Tintín, un cop més les estructures de peripècies inconnexes passen a estructurar-se amb més lògica, ja que les peripècies tenen un motiu i una connexió entre elles, fent que quan es llegeixi l'àlbum complet no es faci ni pesat ni confús.
Una de les característiques que més destaca d'aquesta aventura són les nombroses modificacions que s'han fet d'aquest àlbum. A més de petites modificacions, com eliminar pistoles o televisors, L'illa negra original procedent de les publicacions setmanals, fou reduïda fins a 62 planxes, deixant marcada l'extensió de les aventures i adaptacions següents. Per altra banda, gràcies a una petició de l'editor de la versió anglesa, la mà dreta d'Hergé als Estudis Hergé, Bob de Moor, va fer un viatge a Anglaterra on va recollir tot tipus d'informació per als diferents escenaris i situacions de l'aventura, i gràcies a la que es va refer l'obra, millorant la contextualització.

Finalment, comentar que en Ranko, el feroç goril·la que viu a l'illa negra, està inspirat en el King Kong del film homònim dels anys trenta.
Un cop més Hergé sorprèn a tothom demostrant que sap com plasmar els problemes de l'actualitat, ja que la falsificació de monedes estava a l'ordre del dia. Els alemanys nazis volien desestabilitzar l'economia d'Anglaterra, així com d'altres potències europees, introduint moneda falsa en els seus mercats, i l'autor no dubta en donar un cognom alemany, Müller, el malvat d'aquesta aventura.