Hem caminat damunt la Lluna

L'equip de la Terra intentava establir comunicació, però els nostres amics, dintre el coet lunar, no responien, potser havien perdut el coneixement o quelcom pitjor. Per sort, en Milú és el primer a reaccionar i de mica en mica els quatre membres de l'expedició tornen en si, però són només quatre? Doncs no. Els infal·libles detectius Dupont i Dupond estan també a bord. Han passat de ser quatre a sis persones, sense comptar en Milú, per tant la feina que havien de fer, l'hauran de fer més de pressa. Després d'una travessia bastant moguda, ja que el capità decideix tornar a Molins de Dalt a peu, finalment la primera expedició a la Lluna arriba al seu destí, i pocs instants després d'aterrar, en Tintín és el primer home que, com diu en Dupond, «trepitja el sòl de la Lluna on mai la mà de l'home no hi ha posat el peu». Però l'estada al satèl·lit de la Terra no serà pas tranquila, ja que s'enfrontaran a perills que cap home abans ha vist, o potser sí? Ja que algun vell amic d'en Tintín tornarà per a fer la guitza.


El mateix autor considerava Hem caminat damunt la Lluna l'aventura més exòtica de tota la col·lecció, ja que no hi havia gaire informació per documentar-se, i el resultat, sobretot dels escenaris, va ser fruit de les ments visionàries dels membres dels Estudis Hergé, sobretot, de Bob de Moor, principal responsable dels escenaris. És la més exòtica però la darrera en que l'autor innova, ja que a partir de les següents aventures Tintín i els seus amics es trobaran en llocs apareguts en altres, des de el Castell del Molí a San Teodoro.


Tot i així, la innovació no s'atura en els escenaris, sinó en les reaccions dels homes a la Lluna, la falta d'oxigen o la claustrofòbia es fan patents, de la mateixa forma que Hergé va preveure que a la Lluna hi ha glaç i, per tant, aigua, quelcom que fins fa pocs anys era tan sols una suposició per part dels científics.
Malgrat que en Rastapopoulos té el títol de «malvat» de les aventures de Tintín, val a dir, que en Jorgen o com a mi m'agrada anomenar-lo, combinant els dos noms que fa servir, el Coronel Boris Jorgen, és l'antagonista de Tintín que fa més mèrits per a venjar-se, ja que s'atreveix a viatjar de polissó en un coet en direcció a la Lluna.