Els cigars del faraó

En Milú està avorrit, junt amb en Tintín porten diversos dies en un creuer on no passa absolutament res, fins que es creua en el seu camí un conegut egiptòleg, el professor Filemó Cicló, un home despistat que està a punt de perdre un antic manuscrit egipci on hi ha la situació de la tomba del faraó Kih-Oskh. Aparentment una tomba maleïda, ja que tots els que hi han anat han desaparegut. El reporter, necessitat d'aventures, accepta la invitació del professor per acompanyar-lo a la tomba, però una estona abans de desembarcar uns més que peculiars policies, els detectius Dupont i Dupond, el detenen per tràfic de drogues, i el tanquen al calabós. Malgrat això, aconsegueix sortir de les bodegues i acompanyar al professor, però mentre inspeccionen la tomba, el professor desapareix. Malgrat això, l'intrèpid reporter troba l'accés a la tomba, on descobreix una cosa esfereïdora: Tots els savis que desapareguts... Momificats! A més, hi ha uns sarcòfags preparats per a ell, en Milú i el professor. Un cop dins la tomba, és drogat i atrapat per una banda de traficants d'opi, portant al jove reporter a investigar que i qui hi ha darrere aquesta estranya societat que s'oculta rere els mites del faraó Kih-Oskh.

Els cigars del faraó és la quarta aventura del reporter Tintín, però és la primera on les diverses peripècies que viu en Tintín tenen un nexe, ja que fins ara malgrat existir com àlbums les anteriors aventures són més aviat reculls de petites situacions, clarament pensades per una publicació periòdica. En aquesta ocasió el misteri que s'amaga rere els cigars amb la marca de Kih-Oskh, fa que en Tintín i en Milú tinguin un objectiu clarament definit, sent un primer pas per a marcar l'estil que farà famoses les aventures del reporter belga.
Un dels altres elements importants que té aquest volum és la incorporació de més personatges. Mentre que en les anteriors aventures sempre hi havia en Tintín contra tot un grup de malvats, en aquesta el protagonista interactua amb altres personatges, molts d'ells, personatges importants de l'obra d'Hergé. Apareixen per primer cop els detectius Dupont i Dupond que durant tota la història intenten detenir a en Tintín, igual que faran a El lotus blau. Un altre personatge important és el productor de cinema, el senyor Rastapopoulos —que ja havia aparegut a Tintín a Amèrica—, amb qui en Tintín estableix una relació ben cordial, per esdevenir més endavant el seu principal antagonista. Finalment, dos personatges secundaris de les aventures de Tintín, l'Allan, —malgrat que en la versió original en blanc i negre no apareix— un mercenari que ja es situa clarament com un malvat de la col·lecció, i el senyor Oliveira da Figueira, un venedor ambulant portuguès que es convertirà en amic del reporter.


Apareguda per primer cop l'any 1932, la inspiració principal per aquesta aventura és, sens dubte, el descobriment de la tomba de Tutankhamon el 1922, entorn de la qual es van produir tot tipus de rumors sobre malediccions. Com a darrera curiositat, tant en la coberta com a l'interior, en mig dels diversos egiptòlegs momificats apareix en E. P. Jacobini, un alter-ego de Edgar P. Jacobs —col·laborador d'Hergé i pare de Blake i Mortimer— que tornarà a ésser mencionat en L'afer Tornassol.