El cranc de les pinces d'or

Els detectius Dupont i Dupond estan investigant el misteriós cas de la mort d'un mariner que s'ha ofegat al moll, vinculat a un cas de falsificació de monedes de vint francs. Entre les seves pertinences del negat hi ha el fragment d'una etiqueta d'una llauna de cranc en conserva que, per casualitat, és el fragment que falta a una llauna que el Milú havia agafat una estona abans. Com sempre, en Tintín no dubta en investigar pel seu compte, i descobreix, gravat en el paper, el nom d'un vaixell amb nom armeni, Karaboudjan. Ell i els Dupontd van a investigar, quan entren al vaixell en Tintín és segrestat i els Dupontd persuadits que no passa res. Un cop més, l'intrèpid reporter es veurà involucrat en un cas de tràfic d'estupefaents, dirigit des d'un país del nord d'Àfrica.


Sens dubte, si haguéssim d'escollir un dels còmics més importants de totes les aventures de Tintín, seria aquest, ja que l'aparició del Capità Haddock és un dels moments més importants de la serie, perquè en Tintín, un heroi solitari —només pel petit Milú— des del principi, a partir d'aquest moment tindria algú amb qui parlar, ja que la necessitat d'un interlocutor és imprescindible perquè l'acció tingui una coherència. A més el capità és tot el contrari que en Tintín, bevedor i mal parlat, però al mateix temps serveix de contrapunt a l'acció, donant-li experiència al jove reporter, que evoluciona com a persona.
El cranc de les pinces d'or va ser l'última aventura realitzada en blanc i negre, i el primer a publicar-se fora de la publicació de Le Petit Vingtième —tancat pels ocupants nazis—, publicant-se a Le Soir Jeunesse, el suplement juvenil de Le Soir, de marcat caràcter col·laboracionista. L'ocupació i el tancament de Le Petit Vingtième va provocar que l'aventura que havia començat, Tintín al país de l'or negre, es quedés aturada fins vuit anys més tard. Una de les altres conseqüències de l'ocupació va ser l'escassetat de paper, cancel·lant el suplement de Le Soir, i Tintín va passar-se a publicar diàriament en tires còmiques de tres o quatre vinyetes, característica que es va mantenir fins al final de la guerra.


Si els Dupontd van aportar el caràcter còmic, Rastapopoulos la maldat, el Capità Hadddock ens ha ofert quelcom que no té preu, una amistat que fins llavors en Tintín no havia tingut, sempre clar, amb el permís d'en Milú.