El ceptre d'Ottokar

En Tintín passeja amb el Milú per un parc quan troba una cartera, llavors decideix tornar-la al seu propietari, el professor Néstor Alambí. Un cop arriba a la direcció coneix al professor, un especialista en sigil·lografia —la ciència que estudia els segells— però la conversa, que creuen privada, és escoltada també per un grup d'espies. Després d'unes investigacions i d'una trobada amb un misteriós personatge que no recorda que li volia dir, en Tintín s'ofereix per acompanyar al professor Alambí com a secretari. Però abans de marxar ell pateix un atemptat, que gairebé acaba amb els Dupontd; a més, mentre parla per telèfon amb el professor aquest comença a cridar demanant auxili, però quan en Tintín va ajudar-lo, ell està fent la maleta tranquil·lament. Quan l'avió s'enlaira, en Tintín comença a sospitar, el professor Alambí, fumador empedreït i completament miop, ja no fuma i pot veure, sense ulleres, un ramat de bens des de l'avió, quelcom estrany està succeint. Totes les sospites són confirmades quan en Tintín és llançat des de l'avió, per sort, l'intrèpid reporter té més recursos dels que els malvats creuen.


Va ser durant la realització d'aquest àlbum —si més no, de l'original en blanc i negre—, que Alemanya es va annexionar Àustria, i Hergé, des de sempre atent a l'actualitat, va voler introduir els successos internacionals en les seves històries. En aquest cas, i per evitar-se problemes, va crear dos països de l'est, Sildàvia i Bordúria, el primer, representat com una monarquia constitucional —o un altre règim, però de marcat caràcter democràtic—, mentre que el segon era una amalgama dels totalitarismes europeus d'aquella època, sobretot, el nazisme. Molts dels militars borduris van vestits com membres de la SS nazi, portant braçalets, on només canvia el símbol, al més pur estil nacionalsocialista. Per altra banda, hi ha estàtues escampades per la ciutat, l'estil de les quals fa recordar clarament la Rússia comunista, de la mateixa manera que el líder, Pleksi-Glaç, té certes similituds amb Stalin. A banda de tot l'imaginari d'influència nazi (uniformes, transports, símbols, etcètera), el mètode dels invasors borduris és clarament similar al de l'Alemanya nazi, mitjançant una quinta columna sota la direcció del C.C.R.S. (el Comitè Central Revolucionari Sildau) i el partit La guàrdia d'acer. I l'excusa per la invasió de Sildàvia, són uns antics drets de segles enrere, similars a les pretensions germàniques que Alemanya tenia sobre Àustria i altres zones d'Europa.

En aquesta ocasió, els Dupontd tornen a aparèixer, ja com estrets amics d'en Tintín, mentre que s'introdueixen dos nous personatges que tindran una important presència en posteriors aventures. En primer lloc, l'ajuda de camp del rei Muskar XII, el Coronel Boris, i en segon lloc, la gran cantant d'òpera Bianca Castafiore. Com a darrera curiositat, hem de dir que en una vinyeta de la pàgina 38, apareixen les caricatures d'Edgar P. Jacobs i Hergé vestits com a nobles sildaus a l'esquerre de la imatge, just després que en Tintín sigui detingut per un suposat atac anarquista.