Hergé

Podríem dir que Tintín és conegut arreu del món gràcies a les seves aventures, i per molts lectors Hergé no és més que una firma, a molt estirar, el creador del personatge, però per entendre al personatge cal conèixer al seu pare.
Georges Prosper Remi, més conegut com Hergé, va néixer el 22 de maig de 1907 al petit municipi d'Etterbeek, a la regió federal de Brussel·les-Capital, i des de ben petit va tenir passió per dibuixar als marges dels seus quaderns d'escola. Quan tenia set anys, en una Bèlgica ocupada pels alemanys, el jove Georges va començar a donar voltes a un personatge, un noi que els hi feia les mil-i-una als invasors.
Serà durant la seva adolescència quan les seves inquietuds com a dibuixant van aflorar, sobretot durant les seves excursions amb els Boy Scouts, de la mateixa manera que va començar a mostrar interès pels nadius americans, així com per tot el continent, publicant en nombroses ocasions a Le Boy-Scout, més tard anomenat Le Boy-Scout Belge. Serà el 1924 quan per primer cop firmaria como Hergé, sobrenom que l'acompanyaria la resta de la seva vida. Aquest sobrenom que, a priori, pot semblar sense sentit, és la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés, R. G. Encara que continua, la seva participació era modesta en la revista, amb la il·lustració d'alguns articles com també d'alguna portada, però el 1926 va crear la seva primera serie, Les Extraordinaires Aventures de Totor, C.P. des Hannetons, que es va mantenir fins 1930. Mentre creava les aventures d'en Totor, el 1925 va començar a treballar a Le XXème Siècle en el departament de subscripcions.
Després de fer el servei militar, on va seguir dibuixant, torna a Le XXème Siècle on a partir de 1927 ja treballa com ajudant de fotògraf i il·lustrador. Però serà a partir de 1928 quan el futur d'Hergé començarà prendre forma, moment en el qual el director de la publicació el nomena director de suplement juvenil, Le Petit Vingtième, on el 10 de gener 1929, una versió millorada de Totor veuria la llum. Tintín havia nascut. Encara sense una imatge definida, però ja en companyia d'en Milú, el jove reporter emprèn la primera de les seves aventures, convertint-se en un símbol de Bèlgica i un referent del còmic europeu.
Després de diverses aventures, i molts altres èxits, Hergé crea Les aventures de Jo, Zette i Jocko, però mai va sentir-se a gust amb aquesta serie, ja que es veia molt marcat per diverses societats familiars que consideraven que Tintín no era un bon exemple de vida en família. A més a més de la seva vida com autor de còmics, va realitzar diversos treballs com a il·lustrador sota la firma Atelier Hergé.


Durant l'expansionisme del nazisme, com d'altres totalitarismes europeus, Hergé va patir, com molts d'altres, les conseqüències de treballar a la premsa. Durant l'ocupació alemanya de Bèlgica, moltes publicacions van ser clausurades, entre elles Le XXème Siècle, obligant a Hergé ha deixar a mitges El país de l'or negre. D'altres publicacions van romandre obertes però subscrites als ideals del ocupant, com Le Soir, on Hergé va continuar treballant. Durant aquests anys va ser quan es va profunditzar en el personatge, així com es va deixar de recórrer a temes d'actualitat, desviant-se cap histories més d'aventures. Malgrat la pressió política, serà en aquest moment quan Hergé crearà personatges tan importants per la serie Tintín com el Capità Haddock o el Professor Tornassol.
Encara que havia treballat durant l'ocupació, en la postguerra serà quan Hergé patirà les conseqüències del nazisme. El 1944 les autoritats aliades van tancar Le Soir, deixant a Remi de nou sense feina, però amb un futur més negre, la seva participació en mitjans filonazis, així com alguns controvertits temes de les seves aventures, el van marcar com a feixista i li van impedir seguir treballant. Conscient d'aquest fet, el mateix Hergé, anys més tard, reconeixia els errors de les decisions presses durant aquests anys. Malgrat això, les seves filiacions polítiques mai es van conèixer públicament, i d'altres detalls amagats en les seves historietes, són proves suficients per veure que va ser, com molts d'altres, una víctima més de les circumstàncies històriques.
Però tot no estava perdut. El 1943 va conèixer a Edgar Pierre Jacobs —creador de Blake i Mortimer— amb qui va tornar a la feina, acabant El país de l'or negre, així com renovant l'estètica de les anteriors aventures d'en Tintín. Però l'autèntic canvi es va produir el 1946, concretament el 6 de setembre, quan es va publicar la Revista Tintín, gràcies al suport, tant financer com polític, d'un antic combatent de la Resistencia, Raymond Leblanc, obtenint un èxit sorprenent. En Tintín havia salvat al seu pare.


Totes les tensions i nervis passats durant la postguerra, així com el sobre esforç treballant a la Revista Tintín, van fer que el 1949 Hergé patís una greu crisis nerviosa obligant al dibuixant a prendre un descans, i deixant a mitges, de nou, El país de l'or negre, i el 1950 va patir una recaiguda mentre treballava en Objectiu: la Lluna.
Davant aquesta situació es van crear els Estudis Hergé, alleugerint la feina del creador. Amb l'ajut d'aquest grup de dibuixants, entre els quals destaca Bob De Moor, Hergé va poder seguir treballant, donant a llum el 1954 el volum, considerat per molts el millor, de L'afer Tornassol.
El 1958, després de vint-i-cinc anys de matrimoni, se separa de la seva primera esposa i poc després comença a patir tot tipus de malsons recurrents, que el fan visitar un psicoanalista suís que li recomana abandonar en Tintín. Però ell emprèn una de les aventures més personals del jove periodista belga, Tintín al Tibet, essent la millor medicina que podia prendre. Finalment el 1975 es divorcia definitivament per casar-se el 1977 amb la que seria la seva parella des d'aquesta crisis personal fins la seva mort, Fanny Vlaminck.
Ja recuperat de tots els problemes, Hergé realitza les que serien les darreres aventures de Tintín, a un ritme molt més pausat, malgrat això el reporter comença a aparèixer a altres mitjans com la televisió o el cinema animat. Durant aquests anys, l'èxit de Tintín permet al seu autor realitzar tots els viatges que havia imaginat, recuperant amistats tan importants com Tchang Tchong-jen, un chinés que va servir d'inspiració pel personatge d'en Xang  (El lotus blau i Tintín al Tibet), amb qui mantindria amistat fins a la seva mort.
El 3 de març de 1983 Tintín i l'Art-Alfa queda inacabada, el seu autor i pare mor a Brussel·les a causa de complicacions amb l'anèmia que patia des de feia anys. Tintín, seguint els desitjos d'Hergé, no seguirà dibuixant-se de mans d'altres autors, tancant un cercle de més de quaranta anys. Quatre anys més tard Fanny tanca els Estudis Hergé i els converteix en la Fundació Hergé. Malgrat tot el llegat d'aquest extraordinari dibuixant es mantindrà viu eternament.